El autoconsum compartit s'està convertint en una de les fórmules més interessants per apropar l'energia solar a la ciutadania sense que cada llar instal·li les seves pròpies plaques. Ajuntaments i administracions autonòmiques estan provant diferents models de comunitats energètiques en què la producció es concentra en cobertes públiques i l'electricitat es reparteix entre veïns i comerços propers.
A Espanya es comencen a consolidar experiències molt variades, des de barris en regeneració urbana fins a petits municipis rurals que pràcticament han aconseguit que tot el poble hi participi. Bilbao, Barcelona i Calanda són tres exemples significatius de com es pot adaptar l'autoconsum compartit a realitats molt diferents i, tot i així, tenir un objectiu comú: reduir emissions, abaratir la factura i donar a la gent més control sobre l'energia que consumeix.
Otxarkoaga (Bilbao): comunitats solars a la regeneració d'un barri
A Bilbao, el Govern Basc ha aprovat una subvenció directa de 190.000 euros a l'Organisme Autònom Local Habitatges Municipals per avançar en un projecte experimental de comunitats d'autoconsum compartit al barri d'Otxarkoaga. Aquest ajut dóna continuïtat a una primera fase, dotada amb 110.000 euros, en què ja s'havien instal·lat panells fotovoltaics a diversos edificis residencials i equipaments públics de l'entorn.
La nova etapa se centra en el Centre Comercial C “El Xinès”, un dels punts neuràlgics del barri, format per tres edificis interconnectats. Les cobertes d'aquest complex es consideren especialment adequades per albergar una instal·lació solar de certa envergadura, capaç de subministrar electricitat a diferents locals comercials i possibles usuaris residencials de l'entorn, dins del radi legal permès per a l'autoconsum compartit.
El projecte no es limita a col·locar mòduls fotovoltaics. També contempla la rehabilitació de les cobertes, la modernització de la cambra d'instal·lacions i la renovació de la il·luminació per sistemes més eficients. D'aquesta manera, el centre comercial millora la seva qualificació energètica i es prepara per actuar com node d'una comunitat energètica local, des de la qual es podrà compartir energia amb un ventall més ampli de consumidors.
La iniciativa a Otxarkoaga forma part de l'estratègia de regeneració integral del barri i s'emmarca a l'Agenda Urbana d'Euskadi - Bultzatu 2050. L'aposta passa per unir rehabilitació d'edificis, eficiència energètica i participació ciutadana per avançar cap a un model urbà més sostenible, amb menys dependència de combustibles fòssils i un repartiment més equitatiu dels beneficis de la transició energètica.
Entre els objectius d‟aquesta línia de treball destaquen la reducció del consum d‟energia convencional i de les emissions de CO₂, l'accés a renovables per a llars amb menys recursos, l'impuls de solucions innovadores en arquitectura ecoeficient i, finalment, una millora de la qualitat de vida i de les oportunitats econòmiques d'un barri tradicionalment vulnerable.
Barcelona: energia de les pèrgoles solars per a un centenar de llars
A Barcelona, l'Ajuntament ha posat en marxa un servei municipal d'autoconsum compartit que aprofita l'energia solar generada en dues grans pèrgoles fotovoltaiques situades a l'espai públic: la de la plaça d'Alfonso Comín, al districte de Gràcia, i la de la ronda de Dalt, al passeig de la Vall d'Hebron, a Horta-Guinardó.
Es tracta d'una prova pilot en què ja participa al voltant d'un centenar de consumidors, entre llars i petits negocis, ubicats a menys de 1.000 metres de les instal·lacions. Cada usuari disposa d'una assignació mitjana de 500 W de potència per al seu autoconsum, sense necessitat de fer inversions pròpies en plaques ni en equips, ja que el consistori es fa càrrec de la infraestructura i la gestió.
L'energia compartida es comercialitza mitjançant un preu públic de 70 euros anuals per cada bloc de 500 W assignats. Els estudis municipals estimen que aquest esquema pot permetre un estalvi energètic proper al 20% del consum anual d'una llar tipus, cosa que sol traduir-se en una reducció de la factura elèctrica entre 90 i 150 euros anuals, en funció de l'evolució dels preus de la llum.
L'Ajuntament, mitjançant l'Agència Local de l'Energia, acompanya les persones usuàries amb assessorament personalitzat. La idea és que els beneficiaris coneguin en tot moment els seus patrons de consum i adaptin els seus hàbits per aprofitar millor els períodes de més generació solar. D'aquesta manera, el projecte no només aporta estalvi, sinó també cultura energètica i més consciència sobre l'ús responsable de l'electricitat.
El disseny del servei incorpora un vessant social rellevant: una part de les places s'adjudiquen mitjançant concurrència pública competitiva, mentre que es reserva una quota específica per a famílies en situació de vulnerabilitat, que són seleccionades amb criteris socials i gaudeixen d'una bonificació del 100% sobre el preu públic. Així, aquestes llars poden accedir a energia renovable sense cap cost addicional, en línia amb els objectius d'una justa transició energètica.
Capacitat de les pèrgoles i el repartiment de l'energia a Barcelona
Les dues pèrgoles municipals que alimenten el servei concentren bona part de l?aposta fotovoltaica de la ciutat en aquesta fase inicial. L'estructura de la ronda de Dalt compta amb una potència instal·lada al voltant de 43 kWp, amb una producció anual estimada al voltant de 54.000 kWh. Aquesta instal·lació subministra electricitat compartida a unes desenes de llars procedents de la convocatòria pública, més un grup addicional de famílies vulnerables, mentre que una petita part de la potència es reserva per a subministraments municipals propers.
Per la seva banda, la pèrgola de la plaça d'Alfonso Comín disposa d'una mica més de 24 kWp de potència i una generació prevista d'uns 30.000 kWh a l'any. La seva energia també es distribueix entre diversos grups d'usuaris domèstics, combinant participants de la convocatòria general amb llars que presenten criteris de vulnerabilitat i deixant un marge per a consums de serveis públics propers.
En ambdós casos, l'esquema de repartiment compleix els requisits del autoconsum compartit de proximitat, aprofitant al màxim la superfície disponible en estructures ja existents. Això permet posar en valor infraestructures municipals que abans tenien un ús limitat, convertint-les en autèntics punts de generació elèctrica al servei de la comunitat.
La tinenta de batlia responsable de l'àrea d'acció climàtica i urbanisme ha assenyalat que aquest projecte col·loca Barcelona entre les ciutats referents en autoconsum compartit a nivell estatal. El pilot tindrà una vigència màxima de quatre anys, període en què se n'analitzarà l'impacte, el grau de satisfacció dels usuaris i el potencial d'ampliació a altres barris i cobertes públiques de la ciutat.
A nivell estratègic, la iniciativa s'emmarca al Pla Clima municipal i en la línia de desenvolupar comunitats energètiques urbanes. L'objectiu de fons és anar construint un sistema energètic més distribuït, amb més participació ciutadana i menys dependència de grans infraestructures centralitzades, sense deixar de banda la dimensió social i el suport als que tenen més dificultats per fer front als costos energètics.
Calanda: un municipi que comparteix l'energia de gairebé tot el poble
Mentre les grans ciutats assagen projectes pilot a escala de barri, al municipi de Terol Calanda s'ha posat en marxa el que es presenta com la planta d'autoconsum compartit més gran de titularitat municipal registrada fins ara a Espanya. Gairebé 1.000 famílies –al voltant del 70-75% de les llars de la localitat– s'han adherit a aquesta iniciativa impulsada per l'Ajuntament juntament amb Enel Green Power, filial renovable d'Endesa.
El projecte, batejat com a 'Genera Calanda', s'articula al voltant de 15 instal·lacions fotovoltaiques situades sobre edificis i dependències municipals com el poliesportiu, la residència, les piscines, magatzems i un pavelló multiusos. En conjunt sumen una potència instal·lada propera als 950 kW, fet que suposa una capacitat de generació notable per a un municipi d'aquesta mida i permet cobrir part de la demanda d'un nombre molt elevat d'habitatges.
La iniciativa neix com una de les mesures d'acompanyament socioeconòmic vinculades al Nus Mudèjar, després del tancament de la central tèrmica d'Andorra. L'objectiu és que la transició des d'un model intensiu en combustibles fòssils cap a un de renovable tingui un retorn clar per a la població de l'entorn, reduint costos energètics i generant noves oportunitats econòmiques i de gestió local de l'energia.
En relació amb el finançament, Enel Green Power ha assumit al voltant del 80% d'una inversió superior als 2 milions d'euros, mentre que el 20% restant ho aporta l'Ajuntament. Aquesta fórmula de col·laboració publicoprivada ha permès accelerar l'execució del projecte i minimitzar la càrrega econòmica inicial per a les arques municipals, mantenint alhora la titularitat pública de les instal·lacions.
Gràcies a aquest desplegament, cada família adherida pot disposar de fins i tot 1.000 kWh anuals d'energia generada localment. Els càlculs municipals apunten que, en una llar mitjana amb una potència instal·lada d'uns 5,5 kW, l'estalvi podria rondar els 30 euros al mes a la factura elèctrica, sempre condicionat per l'evolució dels preus de l'energia al mercat.
Comunitats energètiques locals i estalvis a llarg termini
El disseny del projecte de Calanda contempla dues grans fases. La primera, ja completada, ha consistit a la instal·lació de les plaques solars i la posada en servei tècnica de les plantes. La segona se centra en la creació i l'activació d'una comunitat ciutadana d'energia, que serà l'encarregada de gestionar el repartiment de l'energia, la relació amb les comercialitzadores i, en general, l'organització de l'autoconsum compartit.
Està previst que, un cop finalitzat el període inicial d'explotació per part de l'empresa impulsora, les instal·lacions reverteixin a l'Ajuntament, que les cedirà a aquesta comunitat energètica per gestionar-les. En aquell moment s'espera consolidar un estalvi a la factura elèctrica que, segons les estimacions municipals, es podria situar entre el 35% i el 40% per a les famílies participants.
Limpacte no es limita a les llars. El mateix Ajuntament calcula que podrà reduir al voltant d'un 40% la despesa energètica, amb un estalvi anual estimat entre 35.000 i 38.000 euros per a l'administració local. A més, nombroses empreses del municipi amb consums elevats s'han sumat a l'esquema d'autoconsum compartit, cosa que els permetria rebaixar els costos a mitjà termini i guanyar competitivitat.
L'alcalde ha subratllat el caràcter col·lectiu del projecte i l'elevada participació veïnal, i ha destacat que gairebé tres quartes parts de les famílies del municipi s'han adherit. Segons les seves declaracions, la vida útil prevista de les instal·lacions, d'entre 20 i 25 anys, obre una etapa perllongada en què el municipi es podrà beneficiar d'una energia més barata i neta, reduint alhora la seva petjada de carboni.
L'experiència de Calanda es planteja com un possible model per a altres localitats de l'entorn del Conveni de Transició Justa d'Aragó, on s'estudia que fins i tot milers de famílies puguin acollir-se a solucions similars els propers anys, a mesura que es despleguin nous projectes renovables lligats a la reconversió d'antigues infraestructures tèrmiques.
L'impuls del autoconsum compartit a Bilbao, Barcelona i Calanda mostra que, amb diferents enfocaments i escales molt diverses, és possible construir comunitats energètiques que combinin estalvi econòmic, reducció d'emissions i participació ciutadana. Des d'un centre comercial de barri convertit en node solar, passant per pèrgoles urbanes que donen ombra i energia alhora, fins a un petit municipi on gairebé tot el poble comparteix la producció fotovoltaica, els projectes apunten a un escenari on l'energia es genera més a prop, es reparteix millor i s'integra com una peça clau a les polítiques de regeneració urbana, cohesió social i transició.