Les converses entre el Banco Santander i les organitzacions sindicals han agafat ritme les últimes setmanes amb l'objectiu d'establir un nou marc per a les sortides voluntà ries de l'entitat. El punt de fricció més important en aquest estira-i-arronsa és l'edat d'accés, ja que els representants dels treballadors insisteixen que el pla de prejubilacions de Banco Santander als 50 anys és una necessitat real per a una plantilla que ha vist com el context econòmic canviava radicalment des del darrer gran acord signat fa un lustre.
Els sindicats defensen que no té gaire sentit mantenir els criteris del 2020, quan el sector bancari travessava una crisi molt diferent de l'actual, marcada ara per beneficis històrics. Per això, es busca que les condicions actuals reflecteixin la solidesa financera de l'entitat i permetin una transició digna per als que decideixin fer el pas, garantint que el procés sigui totalment voluntari i no forçat.
Millores en condicions econòmiques i trams d'edat
La proposta que hi ha sobre la taula detalla una estructura de pagaments dividida per trams molt especÃfics. Per a aquells empleats que tinguin entre 50 i 54 anys, s'ha sol·licitat una prestació que arribi al 76% del sou brut anual, fet que suposa una millora substancial respecte al que es venia aplicant anteriorment. Aquest grup és especialment rellevant per als sindicats, que consideren que obrir el ventall als cinquanta anys facilita enormement el relleu generacional a les oficines i serveis centrals.
En el cas dels treballadors que es troben a la franja dels 55 als 57 anys, les pretensions sindicals pugen el llistó fins al 84% del salari. Pels més veterans, aquells amb 58 anys o més, la xifra proposada arriba al 86% de la remuneració bruta. A més d'aquests percentatges, s'està negociant la inclusió de primes per antiguitat que oscil·larien entre els 19.000 i els 30.000 euros, depenent de si l'empleat fa més de 15, 20 o 25 anys que presta servei al banc.
Un altre aspecte fonamental de l'acord és el conveni especial amb la Seguretat Social. Es pretén que l'entitat es faci cà rrec d'aquestes cotitzacions fins que el treballador assoleixi la primera edat de jubilació real o els 65 anys, evitant aixà la seva futura pensió es vegi retallada per haver sortit abans d'hora. A més, se sol·licita que aquestes bases de cotització s'actualitzin anualment conforme a l'IPC, eliminant el topall del 3% que existia en protocols anteriors i que ara es queda curt per la inflació.
Impacte a la plantilla i futur digital
Les xifres indiquen que aquesta reestructuració no és un tema menor, ja que gairebé un de cada quatre empleats de l?entitat a Espanya ja ha complert els 50 anys. Això representa aproximadament el 25% d'una força laboral que supera les 20.000 persones a territori nacional. S'estima que el volum de sortides podria situar-se en una forquilla d'entre 2.000 i 3.000 treballadors, afectant tant la xarxa comercial com els centres operatius de Boadilla del Monte i Madrid capital.
Aquesta reorganització no respon només a una qüestió d'edat, sinó també a la transformació digital que viu el sector. La irrupció de la intel·ligència artificial i l'automatització de processos està obligant les entitats financeres a cercar perfils més tecnològics i menys enfocats en tasques rutinà ries. De fet, algunes anà lisis internes suggereixen que l'adopció d'aquestes noves eines podria reduir significativament els costos operatius, permetent al banc funcionar amb estructures més à gils però amb personal altament especialitzat.
Tot i que encara queden reunions pendents per tancar els serrells del contracte, la intenció de les dues parts és tenir-ho tot llest perquè el pla es pugui començar a executar després de l'estiu. Els sindicats han demanat que l'acord tingui carà cter retroactiu des del juliol, assegurant que ningú es quedi fora per una qüestió de dies mentre duren les negociacions a la taula tècnica. S'espera que el banc mantingui beneficis addicionals com l'assegurança de vida i les condicions preferents en productes bancaris per als que s'acullin a la baixa.
A falta de la firma definitiva, l'escenari apunta a un procés de sortides ordenat on la voluntarietat serà l'eix central per evitar conflictes més grans. L'entitat financera sembla disposada a flexibilitzar la seva postura inicial davant de la pressió de les centrals sindicals, que veuen en els beneficis rècord l'oportunitat perfecta per a millorar el blindatge social dels seus empleats. Amb un calendari que marca mitjans de juliol com a data clau, el Santander busca rejovenir la seva estructura mentre garanteix la viabilitat d'un model de negoci cada cop més bolcat a l'entorn digital i menys dependent de la presencialitat tradicional.