La recerca d‟un model de finançament just per a la Comunitat Valenciana s‟ha convertit en l‟eix central de l‟agenda política actual, tant a nivell autonòmic com nacional. Durant anys, la regió ha denunciat un greuge comparatiu en el repartiment dels recursos estatals, cosa que ha generat un consens social sobre la necessitat de reformar un sistema que molts consideren caduc. En aquest context, es reclama un marc que no només sigui transparent, sinó que també garanteixi que els valencians no rebin menys que la resta dels espanyols pel simple fet de la ubicació geogràfica.
Les recents mobilitzacions i trobades institucionals han posat de manifest que la Comunitat no està disposada a seguir la cua del repartiment econòmic mentre es negocien acords que podrien afavorir uns territoris sobre els altres. L'exigència és clara: cal una fórmula que reposi el que es deu a aquesta terra i que permeti mantenir uns serveis públics de qualitat, especialment en àrees crítiques com la sanitat i l'educació, sense haver de recórrer constantment a mecanismes d'endeutament que llasten els comptes públics a llarg termini.
El compromís per la igualtat i la fi de la discriminació
Un dels punts en què més s'ha insistit és en la importància que el futur president de l'Executiu central, sigui qui sigui, assumeixi com a prioritat aprovar un sistema de finançament equitatiu que tracti tothom igual. No es tracta només de rebre més diners, sinó d'assegurar que no hi hagi espanyols de primera o de segona en funció del codi postal. Aquesta reclamació busca que els drets i les obligacions siguin els mateixos per a tots, evitant que les decisions polítiques depenguin de pactes puntuals amb minories que no representen el sentir general de la nació.
Des de diversos sectors s'ha advertit que, si la Comunitat Valenciana no funciona correctament a nivell econòmic, el conjunt d'Espanya ho acabarà notant, ja que aquesta regió actua com a motor econòmic fonamental per al país . Si les peces d'aquest motor van cadascuna pel seu costat o no reben el combustible necessari en forma d'inversió, el sistema sencer corre el risc de gripar-se. Per això, la unitat interna i la claredat en les reivindicacions es presenten com a eines indispensables per aconseguir que la veu dels valencians s'escolti amb força a Madrid.
En aquest sentit, s'ha criticat durament qualsevol intent de pactar bilateralment amb altres autonomies, defensant que els diners de tots s'han de gestionar amb llum i taquígrafs. Perquè la reforma sigui efectiva, cal que es parli amb tots a la mateixa taula , de manera que es coneguin els requisits i les condicions de cada repartiment. La transparència és l'única via per evitar que es lliurin recursos a canvi de suports polítics, cosa que històricament ha perjudicat les regions que han complert les seves obligacions de manera lleial.
Negociació multilateral i fons d'emergència
La Generalitat ha deixat clar que està oberta a seure a negociar, però sempre dins del marc del Consell de Política Fiscal i Financera . Aquest és el fòrum on cal abordar aquestes qüestions de manera conjunta, permetent que totes les comunitats exposin les seves necessitats. La intenció és clara: aconseguir un sistema que sigui just per a tothom, però que alhora reconegui la singularitat del infrafinançament valencià, un deute històric que segueix pendent de ser saldat pel Govern central.
A més de la reforma estructural, la situació ha esdevingut més urgent després de l'impacte de fenòmens climàtics adversos. S'ha reclamat que els ajuts per a la reconstrucció no es basen únicament en crèdits que s'hagin de tornar, sinó en fons a fons perdut que no augmentin la càrrega financera de l'administració regional. No sembla raonable que, davant d'una emergència de tal calibre, l'única solució proposada sigui l'endeutament, quan el que cal és un suport directe que permeti als municipis i als ciutadans recuperar la normalitat com més aviat millor.
D'altra banda, hi ha una preocupació latent per les quantitats que l'Estat deu en concepte de dependència i sanitat. S‟estima que la manca d‟aportació estatal en aquestes matèries ha generat un forat considerable que l‟administració autonòmica ha hagut de cobrir en solitari. Reclamar el pagament del deute en despeses sanitàries i socials és un pas previ necessari per poder parlar d'un nou model amb una base sòlida, garantint que cada euro invertit serveixi realment per millorar la vida de la gent a cada racó del territori.
Aconseguir un acord satisfactori per a la Comunitat Valenciana requereix una voluntat política real que vagi més enllà de les promeses electorals i es tradueixi en una llei orgànica estable. L'objectiu final és assolir un escenari d'estabilitat on l'exemplaritat i la gestió eficient siguin els pilars de la política territorial, permetent que l'autonomia valenciana disposi dels recursos que li corresponen legítimament per afrontar els reptes del futur amb garanties d'èxit.
