Castella-la Manxa ha fet un salt notable en la gestió del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del conjunt del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, fins al punt de tenir ja compromesos nou de cada deu euros assignats. La comunitat encara la recta final del calendari europeu amb l'objectiu clar d'esgotar pràcticament la totalitat dels recursos dins dels terminis fixats per Brussel·les.
El vicepresident primer del Govern regional, José Luis Martínez Guijarro, ha posat sobre la taula unes xifres que situen la regió entre les més complidores d'Espanya. Amb un volum total de anuals. assignats, Castella-la Manxa té ja compromesos 1.255 Milions a través de convocatòries d'ajudes, licitacions públiques i contractació de personal, fet que suposa una execució propera al 90% del total disponible.
Compromís del 90% dels fons i objectiu del 100%
Segons les dades presentades després de la darrera reunió de la Comissió Regional de Fons Europeus, el Govern autonòmic treballa amb dues dates clau en ment: el 30 de juny de 2025, límit per a part de les línies del Pla de Recuperació, i el 30 de juliol de 2026, data límit per culminar l'execució del MRR. En tots dos casos, l?Executiu d?Emiliano García-Page maneja l?escenari d?assolir pràcticament el 100% dels fons.
Martínez Guijarro ha detallat que, dels 1.408-1.409 milions d?euros en tramitació, al voltant del 90% ja estan compromesos mitjançant les diferents eines de gestió: línies d'ajuda directes, contractes públics i encàrrecs a entitats del sector públic. Aquest nivell de compromís s'ha traduït en la tramitació de 45.806 expedients administratius, una xifra que reflecteix el volum de treball intern i el desplegament sobre el terreny.
La planificació, subratlla l'Executiu regional, s'ha orientat a assegurar que no quedin recursos sense assignar dins dels terminis marcats per la Unió Europea. Per això, la Junta dóna per fet que, arribat la fi del període dexecució, Castella-la Manxa haurà esgotat tots els fons concedits, tant al MRR com a les altres línies associades al Pla de Recuperació.
Aquesta dinàmica contrasta amb els dubtes que, en alguns territoris, encara pesen sobre la capacitat d'absorbir completament les ajudes europees. En el cas castellanomanxec, el discurs oficial insisteix en la idea d'una gestió continuada i sense sobresalts, amb convocatòries resoltes en termini i projectes ja en marxa en diferents àmbits: transició energètica, educació, cohesió territorial o suport al teixit empresarial.
Un abast territorial que cobreix gairebé tota la regió
Una de les dades més repetides pel Govern autonòmic és l'enlairament territorial d'aquestes inversions. Els recursos del MRR i del Pla de Recuperació han arribat ja a 858 municipis, el que equival a prop del 93% de les localitats de Castella-la Manxa. En alguns balanços s'eleva la xifra de municipis beneficiats fins 868, cosa que evidencia que la pràctica totalitat del territori ha rebut algun tipus d'actuació finançada amb fons europeus.
En termes de població, aquestes actuacions han arribat a gairebé 47.000 persones entre famílies, professionals i empreses. L'objectiu declarat per l'Executiu ha estat evitar que els recursos es concentrin només a les grans ciutats i assegurar que també els pobles petits, especialment a zones rurals, puguin aprofitar aquest impuls financer.
Martínez Guijarro ha insistit que les ajudes s'han estès “de llarg a llarg de la regió”, amb una presència notable en municipis de pocs habitants. De fet, part dels projectes més significatius, com la creació de places educatives de 0 a 3 anys, s'han focalitzat en localitats de menys de 2.000 habitants, en un intent de reforçar serveis bàsics allà on més risc hi ha de despoblació.
Aquesta capil·laritat territorial és un dels arguments utilitzats per defensar que els fons europeus estan actuant com una eina real de cohesió interna, no només com un reforç puntual de grans infraestructures. Des de la Junta es recalca que l‟impacte es deixa notar tant en àrees urbanes com en enclavaments rurals de totes les províncies.
Pimes, micropimes i famílies, principals destinataris
El repartiment per tipus de beneficiari mostra una clara orientació cap al teixit econòmic més petit. De tots els expedients tramitats directament per l'Administració regional, el 51% correspon a pimes i micropimes. És a dir, més de la meitat dels recursos gestionats de forma directa s'han dirigit a empreses petites, considerades clau per a l'ocupació i l'arrelament al territori.
En segon lloc apareixen les famílies, que concentren al voltant del 14% dels expedientsespecialment a través d'ajuts vinculats a rehabilitació d'habitatges, programes d'educació primerenca o incentius a la mobilitat sostenible. Les fundacions i entitats del tercer sector representen a prop del 8%, Mentre que les grans empreses només suposen al voltant del 10% dels beneficiaris directes.
El Govern autonòmic defensa aquest enfocament com una aposta per un repartiment “democratitzat” dels fons, evitant que el gruix de les ajudes es concentri en un petit grup de grans companyies. La línia d'actuació, segons la versió oficial, pretén reforçar la competitivitat de la base productiva, és a dir, de les empreses que sostenen l'ocupació a comarques rurals i sectors amb menys capacitat d'accés a finançament privat.
Des del punt de vista social, la presència de les famílies entre els receptors directes s'interpreta com un intent de vincular els fons europeus amb la millora de la vida quotidiana: rehabilitació energètica d'habitatges per reduir factures, places educatives per facilitar la conciliació o ajuts que incentiven l'ús de vehicles menys contaminants.
Impuls a l'educació, la conciliació i la formació
Més enllà de les xifres globals, l'Executiu regional ha detallat algunes de les fites que s'han finançat amb aquests fons. Un dels més rellevants té a veure amb la Formació Professional. Gràcies al MRR s'han creat 11.000 noves places de FP a centres i instituts de tota la comunitat, un salt que es considera estratègic per adaptar el sistema educatiu a les necessitats del mercat laboral.
El desplegament no es limita a etapes postobligatòries. Al tram de educació de 0 a 3 anys s'han posat en marxa 3.600 noves places, distribuïdes en 150 municipis de menys de 2.000 habitants. Aquesta xarxa de recursos d'atenció primerenca pretén facilitar la conciliació de les famílies, alhora que reforça els serveis públics a pobles on tradicionalment hi ha hagut menys oferta.
Amb aquestes mesures, el Govern autonòmic aspira a combinar la millora de la empleabilitat dels joves amb polítiques digualtat i suport a la natalitat. La idea de fons és que l'arribada de fons europeus no només es quedi en obres i equipaments, sinó que contribueixi a modificar estructures clau del sistema educatiu i de serveis socials.
En paral·lel, altres actuacions finançades amb el Pla de Recuperació s'han orientat a la contractació de personal vinculada a la gestió de programes, al reforçament de serveis públics ia la posada en marxa de projectes específics en àmbits com els programes de digitalització, la inclusió social o la modernització de ladministració.
Transició energètica: plaques solars, habitatge eficient i mobilitat elèctrica
El capítol energètic és un dels més visibles del desplegament del MRR a Castella-la Manxa. Segons les dades oficials, les ajudes han permès instal·lar 115 megawatts en plaques fotovoltaiques sobre teulades de la regió, tant a edificis públics com a instal·lacions d'empreses i comunitats de propietaris. Des de la Junta s'ha arribat a descriure aquest desplegament com “un gran parc fotovoltaic a les teulades de la regió”.
Aquest esforç en generació renovable es complementa amb un ampli programa de rehabilitació energètica d'habitatges. Fins ara, s'han millorat al voltant de 12.000 llars, amb actuacions orientades a reduir el consum energètic, millorar l'aïllament i, en definitiva, retallar la factura de llum i calefacció de les famílies beneficiàries.
En matèria de mobilitat sostenible, els fons del Pla de Recuperació han facilitat l'adquisició d'aproximadament 7.000 vehicles elèctrics o híbrids endollables. Amb això, s'han finançat entre 3.500 i 4.000 punts de recàrregacontribuint a la creació d'una xarxa més densa d'infraestructura per al cotxe elèctric a la comunitat autònoma.
Aquestes actuacions encaixen amb els objectius marcats per la Unió Europea en matèria de transició ecològica: reducció d'emissions de CO2, avenç cap a un model energètic menys dependent de combustibles fòssils i millora de l'eficiència en edificis residencials i públics. El Govern regional presenta aquests projectes com a exemples tangibles de limpacte dels fons europeus en el dia a dia.
Lideratge en execució dins del mapa autonòmic
La gestió de Castella-la Manxa no només s'analitza en termes absoluts, sinó també en comparació amb altres comunitats autònomes. D'acord amb les dades de l'eina ELISA del Ministeri d'Hisenda, que monitoritza en temps real l'execució de convocatòries i resolucions, la regió se situa entre les tres comunitats amb xifres d'execució millors del Pla de Recuperació.
En alguns indicadors concrets, el nivell de compromís i resolució de Castella-la Manxa es troba més de dotze punts per sobre de la mitjana nacional. Aquestes dades són utilitzades per l'Executiu autonòmic per reivindicar un model de gestió basat en la coordinació administrativa i en la rapidesa a l'hora de tramitar ajuts i contractes.
El fet d'estar al grup capdavanter en execució de fons europeus té implicacions polítiques i econòmiques. D'una banda, enforteix la imatge de la comunitat davant de Brussel·les i davant del mateix Govern central, en mostrar capacitat per absorbir grans volums de recursos. De l'altra, envia un senyal d'estabilitat empreses i entitats que depenen d'aquests suports per posar en marxa els seus projectes.
La Junta també subratlla que, en el cas del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, totes les anàlisis internes i externes conflueixen en aquesta idea de lideratge relatiu, cosa que reforça el missatge que la regió està sabent aprofitar l'oportunitat que suposen els fons Next Generation EU.
FEDER, Fons Social Europeu i el repte del nou pressupost comunitari
La foto global de finançament europeu a Castella-la Manxa no es limita a l'MRR. En paral·lel, la regió està gestionant els tradicionals fons estructurals, principalment el FEDER i Fons Social Europeu (FSE). A la darrera Comissió de Fons es va informar que gairebé el 50% d'aquests recursos ja està compromès al nou període de programació.
Aquests fons es destinen a diverses actuacions: impuls a la competitivitat empresarial, projectes d'innovació, formació per a l'ocupació, inclusió social o modernització d'infraestructures. El seu desplegament se suma al dels fons del Pla de Recuperació, configurant un entramat de finançament que, segons la Junta, resulta clau per sostenir la cohesió econòmica i social de la comunitat autònoma.
Tot i això, l'Executiu regional ha expressat una preocupació creixent pel debat obert a Brussel·les sobre el futur del Marc Financer Plurianual de la Unió Europea. Sobre la taula hi ha la possibilitat de retallades o reordenacions de programes que podrien afectar de ple regions com Castella-la Manxa, molt dependents d'aquests recursos per a polítiques de desenvolupament rural, agricultura o ocupació.
En aquest context, el president regional, Emiliano Garcia-Page, té previst defensar al Comitè de les Regions la importància de mantenir un finançament sòlid per a la Política Agrària Comuna (PAC) i per al conjunt de fons estructurals. La posició del Govern autonòmic és clara: sense un suport comunitari estable, serà molt més complex consolidar els avenços aconseguits en aquesta etapa de plena execució del Pla de Recuperació.
Avui dia, Castella-la Manxa es projecta com una de les comunitats que millor està transformant en projectes concrets el cabal de recursos procedents de la Unió Europea. Amb un 90% dels fons Next Generation ja compromesos, milers d'expedients tramitats, un abast territorial que cobreix la pràctica totalitat dels municipis i un impacte visible en educació, energia, mobilitat i suport a pimes, la regió s'ha col·locat al grup capdavanter en execució de fons europeus, mentre es manté atenta a com evolucionarà el marc financer comunitari dels propers anys.
