L'empresa xinesa Gotion High-Tech ha obtingut una ajuda pública de 92 milions d'euros per aixecar dues grans instal·lacions vinculades a les bateries a Valladolid. Es tracta d'una adjudicació provisional dins del Pert del vehicle elèctric i connectat (VEC) que busca apuntalar la cadena industrial de la mobilitat elèctrica a Espanya.
Aquests fons recolzen dos projectes que sumen 944,3 milions d'inversió i que col·loquen la capital val·lisoletana al mapa europeu dels components clau per a bateries. El moviment arriba després d'un llarg procés en què el pla inicial de l'eslovaca Inobat va quedar aparcat i va donar pas a una aposta de més envergadura liderada pel gegant asiàtic.
Com es reparteixen els 92 milions del Perte VEC
La resolució provisional del Perte VEC V detalla que l'ajut del Ministeri d'Indústria i Turisme es distribueix entre dues grans iniciatives industrials a Valladolid. Tot i que el finançament públic és només una part del pressupost total, suposa un impuls rellevant perquè els projectes avancin.
El segon eix del pla de Gotion a la ciutat s'orienta al reciclatge avançat de bateries i la recuperació de “black mass”, el material que concentra metalls valuosos reutilitzables. Aquesta línia industrial mobilitza 411,5 milions i acapara la major part de l?ajuda estatal, amb 83,3 milions d?euros assignats de forma provisional.
En conjunt, les dues actuacions arriben gairebé 1.000 milions d'euros d'inversió prevista, amb els 92 milions de suport públic actuant com a palanca per atraure i assegurar el desembarcament definitiu de la multinacional asiàtica a Castella i Lleó.
Del projecte d'Inobat al desembarcament de Gotion
L'arribada de Gotion a la capital del Pisuerga és el resultat de un procés llarg i amb diversos girs. A l'origen, el terreny i les expectatives industrials estaven lligades a l'eslovaca Inobat, que plantejava una fàbrica centrada principalment en l'assemblatge de bateries.
Amb el pas dels mesos, l'operació va fer un tomb: Gotion va assumir la iniciativa amb una proposta molt més àmplia que no es limitava al muntatge final. La companyia asiàtica va plantejar un esquema que abasta pràcticament tota la cadena de valor, des de la matèria primera i la producció de components clau fins a la distribució del producte acabat al mercat europeu.
Aquest canvi de plantejament va obligar a Inobat a renunciar a una ajuda prèvia de 53,8 milions concedida també en el marc del Perte. A partir d'aquí, Gotion va haver de concórrer a una nova convocatòria amb el seu propi projecte, adaptat als requisits i els terminis del programa de suport al vehicle elèctric i connectat.
L'operació, per tant, no sols suposa un relleu empresarial, sinó també una ampliació notable de l'abast industrial: d'una fàbrica d'acoblament es passa a un complex que inclou la producció de càtodes i un centre avançat de reciclatge, amb vocació de referència europea en un segment encara poc desenvolupat.
Una peça a l'estratègia europea de Gotion
El moviment a Valladolid s'emmarca en l'estratègia de expansió de Gotion High-Tech a Europa. La firma xinesa està reforçant la seva presència al continent en paral·lel a altres grans actors del sector de bateries, en un context de forta competència i relocalització industrial.
En aquest tauler també es mouen companyies com CATL, que desenvolupa una planta a Saragossa al costat del grup automobilístic Stellantis. L'arribada de projectes d'aquesta envergadura pretén assegurar el subministrament de components crítics per a la indústria de l'automòbil europea, reduint la dependència exterior i generant nous pols industrials.
Gotion compta a més amb el recolzament de Volkswagen, el seu principal accionista, un factor que reforça la seva posició al mercat i encaixa amb els esforços del grup alemany per refermar la seva cadena de subministrament de bateries a Europa. Aquesta aliança és un dels elements que explica l'interès per assentar-se al territori espanyol.
La planta val·lisoletana es coordinarà amb una instal·lació que la companyia ha anunciat al Marroc, orientada a assegurar matèries primeres per als seus projectes europeus. D'aquesta manera, la multinacional configura un eix Marroc-Espanya-Europa que busca garantir subministrament, reduir costos logístics i guanyar pes al mercat continental de la mobilitat elèctrica.
Un enfocament diferent: de l'ànode i el càtode al reciclatge
Les diferències entre el pla d'Inobat i el de Gotion també han estat subratllades per responsables del Govern central. El ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, ja va apuntar que la proposta de Gotion té un enfocament diferent, més centrat en components que amb prou feines es fabriquen a Europa.
Segons va explicar, mentre que Inobat posava l'accent a la bateria acabada, Gotion arriba amb un projecte més vinculat a la producció de ànodes i càtodes, àmbits en què actualment no hi ha gairebé iniciatives industrials a la Unió Europea. Aquest matís situa Valladolid en un nínxol tecnològic que pot resultar clau a mitjà termini.
Pont també va assenyalar, després d'una visita a la planta que la multinacional opera a Hefei (Xina), que la companyia no mostra una preocupació particular pel volum de subvencions. Les seves demandes s'orienten més a l'agilitació de tràmits, la disponibilitat de sòl adequat i la definició del projecte energètic que donarà suport a les instal·lacions.
En paraules del ministre, els ajuts públics no són la condició central del desembarcament, tot i que la firma preveu optar a diferents instruments de suport a les diferents fases del projecte. La clau, des del punt de vista de l'empresa, passa per tenir seguretat jurídica, rapidesa administrativa i un marc estable a llarg termini.
Expectació i cautela a Valladolid
A l'àmbit local, la notícia de l'adjudicació provisional ha estat rebuda amb una barreja de satisfacció i prudència. L?alcalde de Valladolid, Jesús Julio Carnero, va valorar l?ajuda de 92 milions com una «boníssima notícia», però va evitar llançar les campanes al vol després de l?experiència prèvia amb Inobat.
Carnero va recordar que el 13 de maig de l'any passat es va anunciar un Pert de més de 50 milions lligat al projecte anterior, que finalment no va arribar a concretar-se per la manca dels avals necessaris. Aquell episodi va deixar un cert pòsit de desconfiança i explica que ara es parli més de «materialitzar» que de celebrar.
Segons el regidor, el que volen els veïns de la ciutat és que aquest tipus d'anuncis es tradueixin en inversions reals, activitat i ocupació. L'Ajuntament, va afirmar, manté contactes permanents amb l'empresa i continua amb les actuacions que depenen de l'administració local per facilitar-ne la implantació.
El seu temor és que es repeteixi el desenllaç de la iniciativa anterior, quan la manca de garanties va provocar que l'ajut quedés sense efecte. Per això l'alcalde ha expressat el seu desig que l'impuls des del Govern central i els fons europeus tingui aquesta vegada un recorregut més sòlid i durador per a Valladolid.
Impacte industrial i paper d'Espanya a la cadena de bateries
Més enllà del cas concret de Valladolid, l'operació de Gotion s'insereix a la aposta d'Espanya per consolidar-se com a pol de producció de bateries dins Europa. La combinació d'indústria automobilística ja instal·lada, fons comunitaris i projectes com el Perte VEC cerca reforçar la posició del país a la nova economia elèctrica.
La construcció de dues megaplantes especialitzades en càtodes i reciclatge contribueix a diversificar el teixit productiu més enllà de l'assemblatge de vehicles, apropant a territori espanyol activitats que fins ara es concentraven sobretot a Àsia. Aquesta relocalització es considera estratègica des del punt de vista industrial i energètic.
Al mateix temps, l'èmfasi al reciclatge avançat i en la recuperació de “black mass” s´alinea amb els objectius europeus d´economia circular. Reutilitzar materials crítics redueix la dependència d'importacions de països tercers i mitiga part de l'impacte ambiental associat a l'extracció de primeres matèries.
Tot i que encara és aviat per quantificar l'ocupació directa i indirecta que generaran aquestes instal·lacions, la magnitud de la inversió prevista i el caràcter intensiu en tecnologia del projecte anticipen un efecte significatiu a l'economia local i regional, així com oportunitats per a proveïdors i centres de formació especialitzats.
Amb l'ajuda de 92 milions ja assignada de forma provisional, la pilota està ara a la teulada de l'empresa i les administracions implicades, que s'hauran de coordinar perquè els terminis es compleixin, els tràmits no s'eternitzin i el nou pol industrial de bateries a Valladolid deixi de ser un anunci per convertir-se en una realitat palpable per a la ciutat i per al conjunt del sector de la mobilitat elèctrica a Espanya.
