La recent ofensiva dels Estats Units contra instal·lacions nuclears a l'Iran ha provocat una onada de nerviosisme als mercats financers i energètics a escala global . L'atac, que segueix setmanes de tensió creixent a l'Orient Mitjà, ha situat els inversors i analistes davant d'un dels escenaris més incerts i delicats que es recorden els últims anys.
A les hores immediates al bombardeig, els preus del petroli han experimentat forts repunts, mentre les borses globals i els actius de risc operen amb gran cautela . La possibilitat d'un bloqueig de l'estret estratègic d'Ormuz -per on circula aproximadament una cinquena part del cru mundial i una part similar del gas liquat- s'ha col·locat al centre de totes les mirades. Els temors a una escalada encara més gran del conflicte eleven la volatilitat en tots els sectors.
El petroli i l'energia, a l'ull de l'huracà
Des de l'anunci de l'atac nord-americà, els futurs del petroli Brent s'han encarit més d'un 11% i el West Texas Intermediate nord-americà ha experimentat una pujada similar . Les xifres no deixen cap dubte sobre el nerviosisme existent: els experts apunten que, en cas d'un tancament efectiu de l'estret d'Ormuz, el preu del barril podria escalar fins a 120 o fins i tot 130 dòlars , una situació que no es veia des de crisis energètiques històriques.
No només el cru està sota pressió; el gas natural també ha vist pujades notables . Aquesta doble pressió afecta especialment Europa, que depèn en gran part d'importacions per cobrir la demanda energètica, i països asiàtics, principals compradors de gas liquat exportat per la regió del Golf.
Les conseqüències immediates comencen a notar-se en els preus de la gasolina a països com els Estats Units, on el cost mitjà del galó ja puja i amenaça amb increments addicionals els propers dies. Analistes adverteixen que si la crisi es prolonga, el preu mitjà de la benzina podria superar fàcilment els 3,40 dòlars per galó , i fins i tot depassar els 5 dòlars si la situació s'agreuja.
Experts com Patrick de Haan assenyalen que l'augment de preus es podria traslladar directament als consumidors , incrementant el cost no només del combustible, sinó també de l'electricitat —especialment per l'impacte a les centrals de cicle combinat i el mix energètic europeu— i en productes bàsics per l'encariment del transport.
Mercats financers, inversions i actius refugi
La reacció de les borses internacionals ha estat, de moment, menys dramàtica del que es podria esperar davant d'un esdeveniment d'aquesta envergadura, tot i que els analistes coincideixen que la setmana es presenta volàtil i amb caigudes potencials . Els índexs europeus i nord-americans han retrocedit entre l'1,5% i el 2% des de l'inici de les hostilitats, si bé el mercat espera esperar moviments més bruscs segons evolucionin els esdeveniments.
En sentit contrari, l'or, els bons del Tresor dels Estats Units i el dòlar nord-americà han reforçat el seu paper tradicional com a valors refugi . El dòlar s'ha apreciat prop d'un 0,9% des de l'inici del conflicte, mentre que la demanda de cobertura als mercats s'incrementa per protegir-se d'un possible empitjorament de la situació.
La borsa d'Israel ha sorprès amb pujades històriques, reflex de la percepció d'alguns inversors que el pas fet per Washington podria obrir la via diplomàtica. No obstant això, a la resta de l'Orient Mitjà, els mercats reflecteixen més cautela, amb moviments mixtos segons la proximitat i el pes de cada país al tauler energètic.
Pel que fa als inversors, els principals gestors de fons i bancs recomanen, per ara, mantenir la calma, diversificar carteres i afavorir sectors defensius com l'energia, l'or, el consum bàsic i la salut. La història suggereix que els pànics geopolítics solen tenir efectes temporals sobre les borses, però la incertesa actual convida a no abaixar la guàrdia.
Riscos econòmics i polítics a mitjà termini
Un factor clau és l'impacte indirecte que la inflació energètica pot tenir a les polítiques monetàries dels bancs centrals . Amb els preus en alça, la possibilitat que la Reserva Federal, el Banc Central Europeu o altres bancs centrals retardin o suspenguin retallades de tipus dinterès cobra força. Això afectaria l'euríbor, el cost de les hipoteques, l'activitat empresarial i, en darrer terme, l'ocupació.
A més, la pròpia incertesa política i les possibles represàlies de l'Iran —com ja ha advertit el Parlament iranià, que ha recomanat formalment el tancament de l'estret d'Ormuz— sumen pressió sobre l'economia global . El risc d'una estanflació on el creixement econòmic es frena i els preus pugen es converteix en una preocupació real per a analistes i institucions.
Alguns experts adverteixen que una pujada sostinguda del 20%-30% en el preu del petroli podria reduir el creixement mundial entre un 0,5% i un 1% , mentre que la inflació al consumidor experimentaria un repunt proporcional.
