El panorama actual dels mercats financers ens deixa una estampa molt curiosa: mentre les borses mundials toquen sostres històrics, el rum-rum sobre una possible saturació al sector de la intel·ligència artificial no para de créixer. Aquesta tecnologia, que ha promès canviar-ho tot, ara es troba sota la lupa d'analistes i reguladors que veuen paral·lelismes preocupants amb episodis passats d'eufòria desmesurada, plantejant el dubte de què és una bombolla econòmica en el context actual.
A l'entorn europeu, i amb una atenció especial al que passa a Espanya, la cautela s'ha convertit en el plat principal dels informes d'estabilitat. No és un simple pessimisme passatger, sinó una acumulació de dades que suggereixen un sobreescalfament les valoracions de les empreses que lideren aquesta carrera tecnològica, cosa que obliga a preguntar-se si els fonaments d'aquest creixement són tan sòlids com semblen.
Els supervisors financers espanyols demanen peus de plom
Des de la CNMV, el missatge per als inversors, especialment per als més petits, és una prudència absoluta. Carlos San Basilio ha estat força clar en assenyalar que ens movem en un escenari de cotitzacions que recorden inevitablement la bombolla puntcom de principis de segle. Tot i que és cert que moltes d'aquestes firmes ja estan facturant quantitats ingents, el risc és que aquests ingressos se sostenen sobre uns nivells d'endeutament que podrien passar factura si el vent canvia de direcció.
El Banc Central Europeu també ha mogut fitxa, i ha advertit que els mercats són ara mateix molt vulnerables a qualsevol ajustament brusc. La preocupació a Frankfurt és real: n'hi ha una concentració de riscos en un grapat de gegants tecnològics nord-americans que, si patissin una ensopegada, arrossegarien bona part del sistema financer de la zona euro. És una interconnexió tan estreta que qualsevol símptoma de debilitat a Silicon Valley se sent immediatament als parquets de Madrid, París o Frankfurt.
Els cinc senyals d'alarma que vigila el mercat
Per entendre si estem davant d'un miratge o una realitat duradora, els analistes han començat a desgranar certs símptomes que no fan olor gens bé. Aquestes són les claus que podrien indicar que la corda s'està tensant massa:
- Costos que es mengen els beneficis: Grans noms del sector han començat a admetre que la inversió milionària a IA no sempre es tradueix en una millora proporcional dels resultats nets.
- Productivitat sota sospita: S'han justificat milers d'acomiadaments sota la promesa que els algorismes farien la feina, però els guanys reals d'eficiència encara no apareixen enlloc a les auditories.
- El fenomen dels ingressos circulars: Hi ha el temor que les empreses del sector s'estiguin comprant serveis i xips entre elles, inflant artificialment una demanda que podria no ser externa ni real.
- Inversió en infraestructures desbocada: La despesa en centres de dades i maquinari especialitzat creix molt més ràpidament que els ingressos recurrents que genera la pròpia tecnologia.
- Valoracions que exigeixen la perfecció: Moltes accions cotitzen assumint que no hi haurà ni un sol sotrac en el camí, cosa que deixa un marge d'error inexistent davant de qualsevol mínima decepció.
El sector dels xips: entre l'auge i la caiguda cíclica
El negoci dels semiconductors és potser el millor termòmetre d'aquesta situació. Empreses com Micron o Samsung han vist com els seus beneficis es disparaven gràcies a la demanda de memòries de gran amplada de banda, però la història ens diu que aquest sector és cíclic per naturalesa. El que avui és escassetat i preus pels núvols, demà es pot convertir en un excés d'inventari que enfonsi els marges de benefici en qüestió de mesos.
Tot i això, alguns optimistes creuen que aquesta vegada és diferent i que estem davant d'un canvi estructural. Tot i això, quan s'analitzen els múltiples a què cotitzen aquestes companyies, la realitat és que el mercat està pagant preus que no es veien des de les crisis financeres més agudes. La dependència de l'S&P 500 de només set o vuit valors tecnològics és tan alta que sembla que el creixement de la riquesa mundial està penjat d'un fil molt fi fabricat en silici.
La paradoxa dels grans patrimonis mundials
Resulta fascinant observar com es comporten les famílies més riques del planeta davant d'aquest escenari. Segons els darrers informes de gestió de grans patrimonis, un 81% dels inversors europeus està convençut que la intel·ligència artificial està en fase de bombolla o camí de ser-ho. Però aquí ve el que és bo: en lloc de sortir corrent, estan invertint més que mai a causa de la psicologia en invertir i la por de quedar-se fora, preferint assumir el risc d'un esclat abans que perdre's la possible pujada.
Aquest comportament ha provocat un moviment estratègic a les carteres. Per cobrir-se les esquenes, les grans fortunes estan començant a mirar de nou cap a actius refugi com invertir en or ia diversificar les divises, allunyant-se d'un dòlar que veuen cada cop més sobreexposat. És una tàctica de supervivència financera: aposten per la IA perquè no volen perdre el tren del futur, però compren lingots d?or per si el motor d?aquest tren acaba saltant pels aires.
Sembla que l'equilibri entre la innovació tecnològica i la realitat econòmica arriba a un punt crític on la prudència dels reguladors i l'ambició dels inversors xoquen frontalment. Tot i que la intel·ligència artificial ja genera beneficis reals i té aplicacions pràctiques que les empreses de l'any 2000 ni somiaven, la acumulació de deute i l'optimisme extrem en les valoracions borsàries suggereixen que podríem veure correccions importants a curt termini si els resultats no acaben de quadrar amb les expectatives creades. Mantenir una cartera diversificada i desconfiar de les promeses de rendibilitat fàcil sembla, ara més que mai, la millor recepta per no cremar-se en aquest mercat tan volàtil.
