Què és un rescat bancari?

Un rescat bancari (o rescat financer) és l' acció d'injectar capital a una entitat bancària amb la intenció de salvar una situació prèvia a una fallida . Això passa en situacions en què una entitat bancària no ha gestionat correctament els fons i es veu obligat a patir la intervenció d'un organisme com els bancs centrals. Vegem què són els rescats bancaris, com funcionen i quins han estat els més notoris de tota la història.

Què és un rescat bancari?

Un rescat bancari (o rescat financer) és l' acció d'injectar capital a una entitat bancària amb la intenció de salvar una situació prèvia a una fallida . La principal diferència que podem observar entre els dos termes és el tipus important que es rescata. Aquests rescats els duen a terme organismes com els bancs centrals (Fed, Banc Central Europeu, Banc Nacional Suís…) a causa de situacions d'insolvència o fallida que podrien portar el sistema a un col·lapse o efecte contagi en altres entitats. Els principals damnificats d'aquestes accions són els clients que van dipositar diners a les entitats rescatades . Alhora, també es veuen perjudicats els mateixos ciutadans, atès que això comporta l'execució de polítiques d'expansió monetària agressives per intentar injectar liquiditat a aquestes entitats , cosa que comporta seguidament períodes inflacionaris que triguen a pal·liar-se.

Per què passa un rescat bancari?

Els rescats bancaris tenen lloc quan una entitat financera està a punt d'una situació d'insolvència o fallida. Hi ha una sèrie de factors que poden ocasionar un rescat bancari per intentar salvar els diners dels clients, entre els quals podem destacar: 

• Insolvència duna entitat financera. 
• Pèrdua del capital dels dipositants. 
• Bancarrota d'una entitat financera. 
• Risc de crear un efecte contagi en altres entitats financeres, és a dir, un risc sistèmic. 

Com funciona un rescat bancari?

Un rescat bancari no passa de la nit al dia per més que a les notícies ho sembli . Aquests processos comporten una sèrie de previs passos que han de ser valorats i executats minuciosament. Primer de tot, cal dur a terme un estudi de la situació per saber les accions que es duran a terme per avaluar possibles escenaris que puguin ocórrer i les conseqüències que poden comportar. Per posar-nos en context, un rescat bancari (o financer) pot costar de mitjana un 13% del producte interior brut (PIB) del país que el duu a terme . Les fases d'un rescat bancari són les següents:

1. Avaluació de la situació: Primer s'analitza la situació, on es valora la quantia del rescat, com podria afectar l'economia i la manera de fer. 
2. Negociar les condicions del rescat: En el moment que s'ha dut a terme l'avaluació de la situació del rescat, es procedeix a negociar-ne les condicions amb l'objectiu de permetre'l dur a terme.
3. Mesures per efectuar el rescat: Per dur a terme el rescat d'una determinada entitat, cal aplicar mesures d'austeritat, és a dir, introduir unes condicions al rescat (reducció de despesa pública i l'augment d'impostos) per permetre-ho. 
4. Consenqüències del rescat: Quan el rescat ja s'ha avaluat i negociat, s'han de tenir en compte totes les mesures que s'han d'adoptar per efectuar el rescat. Entre elles s'han de tenir en compte els efectes que derivaran de l'aplicació de la mateixa, així com tenir un pla de control en previsió de minimitzar danys col·laterals i poder gestionar possibles riscos en cas que passin. 

Quins han estat els rescats bancaris més grans?

En general, quan parlem de rescats bancaris sempre se'ns ve a la ment la gran crisi financera de l'any 2008, on múltiples entitats bancàries van necessitar un rescat bancari en un moment en què va sorgir l'efecte contagi a nivell global. Podem esmentar tres períodes en què van tenir lloc grans rescats bancaris: 

Any 1991, la bombolla immobiliària a Suècia

A principis de la dècada dels 90, la bombolla immobiliària de Suècia es va desinflar, donant lloc a una severa crisi creditícia i la insolvència bancària generalitzada . Les causes van ser similars als de la crisi del 2007-2008. El govern de Suècia va assumir els deutes dels bancs. Aquest rescat inicialment va costar prop del 4% del PIB de Suècia , més tard va baixar a menys del 2% quan els bancs nacionalitzats van ser reprivatitzats.

Any 2008, la gran crisi financera global

La gran crisi del 2008 va ser provocada per les hipoteques subprime . Aquesta crisi va sorgir quan la desconfiança creditícia es va estendre inicialment pels mercats financers dels Estats Units i va ser l'alarma que va posar al punt de mira les hipoteques «escombraries» d'Europa des de l'estiu del 2007, i es va evidenciar l'estiu següent amb la crisi financera del 2008. Generalment, es considera el detonant de la Gran Recessió Espanya. Els països més damnificats d'aquesta crisi van ser Irlanda, els Estats Units i Espanya entre molts altres.

• Els bancs irlandesos en van patir una important caiguda del preu de les accions a causa de la manca de liquiditat a la seva disposició als mercats financers internacionals. El 2010, aquesta solvència s'està revelant com la preocupació més seriosa a causa dels préstecs dubtosos que es van fer a promotors immobiliaris. 
• El començament de la crisi mundial va suposar per a Espanya l'explosió d'altres problemes: el final de la bombolla immobiliària, la crisi bancària del 2010​ i finalment l'augment de la desocupació a Espanya. Segons càlculs del 2020, 43.225 milions d'un total de 64.000 milions estarien perduts (un 73% dels ajuts públics aportats).
• El principal culpable de la gran crisi va ser qui la va provocar, on Lehman Brothers, amb 639.000 milions de dòlars en actius, es va declarar en fallida el 15 de setembre del 2008 després de la fugida dels seus clients. La Reserva Federal havia negociat la seva reorganització amb altres bancs, però les discussions van fracassar. En total, es comptabilitza el rescat bancari dels Estats Units per un valor de 800.000 milions de dòlars. 

Any 2023, els efectes de les pujades de tipus d'interès

Si crèiem que havíem après la lliçó de crisis anteriors, estàvem molt equivocats. Després de la pandèmia que patim durant l'any 2020 es van dur a terme polítiques d'expansió monetària mai abans vistes , cosa que va provocar un breu període de creixement econòmic artificial. Aquesta situació ens va fer confiar-nos amb excés, on múltiples entitats bancàries no van saber gestionar correctament el risc a l'hora de posicionar el capital . L'any passat, amb l'inici de la guerra d'Ucraïna i els problemes que va ocasionar l'augment de preus de certes matèries primeres, moltes entitats bancàries tenien en poder seu grans quantitats de bons que han vist la seva rendibilitat afectada amb les pujades dels tipus d'interès. El resultat ha estat el rescat per part de la Fed a entitats com Signature Bank, Sillicon Valley Bank, Silvergate i altres entitats bancàries dels Estats Units.

Al vell continent també hem presenciat com una entitat centenària, Credit Suisse, s'ha vist obligada a ser absorbida per un dels seus competidors, UBS. Si bé creiem que la situació s'acaba en el moment que el Banc Nacional Suís (SNB) li donaria un préstec de 50.000 milions de francs suïssos (CHF) per pal·liar la situació, estem equivocats. Això és perquè UBS també està en una situació de risc, la qual cosa ha generat una desconfiança a escala global en les entitats bancàries de totes les regions.