La recent decisió de la Suprema Cort de Justícia de la Nació (SCJN) a Mèxic ha posat en primer pla un tema especialment sensible per a qualsevol persona o empresa amb compte bancari: la Unitat d'Intel·ligència Financera (UIF) pot congelar fons sense necessitat d'una ordre judicial prèvia quan hi hagi indicis de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme. L'assumpte ha encès el debat sobre fins on pot arribar l'Estat per frenar els diners il·lícits sense posar en perill les garanties bàsiques dels ciutadans.
Aquest canvi de criteri, que suposa un gir respecte a la jurisprudència anterior del mateix tribunal, s'emmarca en la tendència internacional a reforçar els mecanismes de prevenció del rentat de diners. Tot i que el cas és mexicà, la discussió és molt reconeixible per a Europa i Espanya, on també hi ha unitats d'intel·ligència financera i sistemes de congelació d'actius inspirats en les recomanacions del Grup d'Acció Financera Internacional (GAFI).
Què ha decidit exactament la Suprema Cort mexicana
El Ple de la SCJN va validar la constitucionalitat de l'article 116 Bis 2 de la Llei d'institucions de crèdit, una reforma aprovada el 2022 que atorga a la Secretaria d'Hisenda, a través de la UIF, la facultat d'incloure persones físiques i jurídiques en una llista de persones bloquejades quan hi hagi prou indicis de delictes financers greus.
Amb aquesta resolució, la Cort va deixar clar que la UIF pot ordenar el congelació de comptes sense intervenció prèvia d‟un jutge, sense participació del Ministeri Públic i sense que calgui una petició d'una autoritat estrangera. Només cal que la unitat detecti indicis d'operacions vinculades amb el rentat de diners, el finançament del terrorisme o delictes relacionats.
La votació va ser ajustada: sis ministres es van pronunciar a favor i tres en contra. Entre els que van recolzar la ponència, encapçalada per la ministra Loretta Ortiz Ahlf, es va defensar que el país necessitava una eina més àgil per frenar fluxos il·lícits que es mouen a gran velocitat a través del sistema financer.
Els ministres que van votar en contra -entre ells Yasmín Esquivel Mossa, Giovanni Figueroa Mejía i Arístides Guerrero García- van alertar, no obstant, dels riscos que aquesta facultat comporta per a la seguretat jurídica, el dret de propietat i la presumpció d'innocència, en permetre que l'Administració immobilitzi recursos abans que un jutge intervingui.
Bloqueig de comptes: mesura administrativa, no càstig penal
El punt clau de la sentència és com es qualifica jurídicament el bloqueig. La majoria del tribunal va sostenir que el congelació de comptes és una mesura cautelar administrativa i preventiva, orientada a protegir el sistema financer ia facilitar la investigació d'operacions sospitoses, i no pas una sanció penal en si mateixa.
Aquesta distinció no és menor: si es considerés una pena o una mesura de caràcter penal, seria imprescindible un control judicial previ. En entendre's com un acte administratiu de molèstia temporal, la Cort considera suficient que el control judicial sigui posterior, a través de recursos i emparas promoguts pels afectats.
La ministra Loretta Ortiz va insistir que el bloqueig no declara culpable ningú ni substitueix les investigacions del Ministeri Públic, sinó que es limita a impedir, de manera limitada en el temps i sota certs requisits, que recursos potencialment il·lícits segueixin circulant o es dispersin mentre se n'analitza l'origen.
Altres ministres de la majoria, com María Estela Ríos González, van defensar a més que aquest model permet a Mèxic complir amb els compromisos internacionals assumits en matèria de lluita contra el blanqueig de capitals i el terrorisme, en línia amb els estàndards del GAFI, que exigeixen la congelació ràpida dactius quan es detecten indicis sòlids.
Quines condicions s'exigeixen per congelar un compte
La norma validada estableix que la UIF només pot introduir algú a la llista de persones bloquejades quan disposi d'indicis suficients de la possible relació amb delictes financers greus. La resolució de la SCJN subratlla que no és una facultat en blanc, sinó subjecta a criteris objectius.
Segons l'esquema desenvolupat per la llei i recolzat per la Cort, el procediment de congelació i defensa inclou, entre altres elements, els aspectes considerats essencials següents per donar garanties mínimes:
- Existència d'indicis clars i verificables d'operacions de rentat de diners, finançament del terrorisme o altres delictes associats.
- Notificació al titular del compte o comptes bloquejats per part de l'entitat financera, que ha d'informar del bloqueig ordenat per la UIF.
- Dret de l'afectat a sol·licitar una audiència davant la UIF per exposar-ne la versió dels fets, aportar documentació i rebatre els indicis.
- Obligació de l'autoritat de resoldre en terminis definits si manté o aixeca el bloqueig, amb resolucions que han d'estar degudament fundades i motivades.
- Possibilitat impugnar les decisions davant de tribunals administratius o mitjançant judicis d'empara, el que obre la porta a un control judicial posterior.
Si després de l'anàlisi es conclou que els recursos no estan vinculats a activitats il·lícites, els comptes han de ser desbloquejats i els fons tornats als seus titulars. En canvi, si es confirmen indicis de delicte, les dades es remeten al Ministeri Públic ia la Fiscalia competent perquè continuïn les investigacions penals i, si escau, s'exerceixi acció penal.
Un canvi de criteri respecte a la jurisprudència anterior
Un dels elements més rellevants de la sentència és que la SCJN s'aparta de la interpretació que mantenia des del 2018, quan el tribunal havia acotat de manera considerable l'ús del bloqueig de comptes per part de la UIF.
La jurisprudència anterior, coneguda com a 2a./J. 46/2018, fixava que el congelació immediat de comptes sense ordre judicial només era constitucional si responia a una sol·licitud expressa d'una autoritat estrangera o d'organismes internacionals, en compliment de compromisos de cooperació internacional contra el crim organitzat.
Amb la nova resolució, aquest criteri queda superat. La Cort entén ara que restringir el bloqueig només a peticions procedents de l'exterior generava un obstacle injustificat per al treball de la UIF i deixava sense protecció situacions de risc originades dins del propi país.
Ministres com Lènia Batres Guadarrama van posar sobre la taula dades aportades per Hisenda: entre 2018 i 2025, s'haurien desbloquejat comptes per més de 32.000 milions de pesos després de judicis de protecció, moltes vegades sense una anàlisi de fons dels indicis que havien motivat el bloqueig inicial. Segons aquesta visió, el marc anterior era massa restrictiu i afavoria l'aixecament massiu d'immobilitzacions.
Casos concrets que il·lustren l'abast de la decisió
La nova línia jurisprudencial no ha quedat en una declaració general, sinó que ja s'ha aplicat en casos específics. A la mateixa sessió en què es va resoldre l'acció d'inconstitucionalitat 58/2022, el Ple es va pronunciar sobre dos judicis d'empara relacionats amb el congelació de comptes.
En un d'aquests assumptes, es va confirmar la negativa d'empara a una empresa vinculada a un suposat nebot d'Ismael El Mayo Zambada, un dels líders històrics del Càrtel de Sinaloa. La mercantil Fresh Packing Corporation, amb seu als Estats Units i dedicada al comerç de productes peribles, reclamava el desbloqueig dels seus comptes, al·legant que es tractava d'un homònim sense relació amb el narcotraficant.
La SCJN, però, va avalar l'actuació de la UIF en considerar que existien indicis suficients d'operacions irregulars i vincles amb la delinqüència organitzada. Aquest tipus de pronunciaments reforça el missatge que, a partir d'ara, el marge de maniobra de les autoritats financeres per congelar actius sospitosos és més gran, sempre sota el paraigua de la nova doctrina.
En paral·lel, en fixar aquest criteri, el tribunal també va deixar sense efecte jurisprudències prèvies que exigien necessàriament la intervenció d'instàncies internacionals per procedir al bloqueig, cosa que consolida el nou marc com a referència obligada per a futurs casos.
Les veus crítiques: presumpció d'innocència i risc d'abusos
Tot i les salvaguardes incorporades a la llei, la sentència ha suscitat reaccions molt crítiques per part d'alguns ministres, juristes i sectors polítics, especialment de l'oposició. El principal retret és que s'estaria debilitant la presumpció d'innocència en permetre que s'immobilitzin recursos abans que un jutge valori el cas.
Ministres dissidents com Giovanni Figueroa sostenen que el congelació de comptes, tal com s'aplica, té a la pràctica un caràcter punitiu, doncs impedeix a la persona utilitzar els seus diners durant un temps que pot ser perllongat, sense les garanties pròpies dun procés penal. A parer seu, s'estaria traslladant una lògica del procés penal a l'àmbit administratiu, però sense els seus contrapesos.
La ministra Yasmín Esquivel Mossa, per part seva, ha advertit que la norma presenta deficiències quant a la definició de les conductes que poden donar lloc al bloqueig ia la durada de la mesura, la qual cosa al seu parer genera una notable incertesa jurídica. Temen que aquesta obertura deixi espai per a decisions poc transparents o fins i tot arbitràries.
Des de l'àmbit polític, els legisladors del PAN i altres partits d'oposició han arribat a afirmar que la validació d'aquestes facultats «destrossa» el degut procés i obre la porta perquè el congelació de comptes s'utilitzi com a eina de pressió política. Alguns analistes han alertat del perill que, en mans inadequades, una mesura pensada per combatre el crim organitzat es pugui convertir en un instrument de control sense prou contrapesos.
Dret d'audiència i recursos: els frens que veu la majoria
Davant d'aquestes crítiques, la majoria de la Cort insisteix que la facultat conferida a la UIF no és discrecional ni il·limitada. L'article 116 Bis 2, segons la interpretació del Ple, incorpora garanties rellevants: dret d'audiència, obligació de motivar les decisions i possibilitat de recórrer-les davant d'instàncies independents.
En aquest esquema, la UIF actua com òrgan tècnic auxiliar dins un model de coordinació institucional, mentre que la investigació penal i la persecució de delictes segueixen en mans del Ministeri Públic i les fiscalies. La congelació es concep com un mecanisme preventiu per evitar que els diners sospitosos es perdin o es dilueixin abans que les autoritats penals puguin intervenir.
La SCJN subratlla que el procediment ha d'estar regit per terminis raonables i paràmetres clars, de manera que el bloqueig no es prolongui de manera indefinida ni derivi en una privació permanent del dret de propietat. El tribunal considera que, amb aquests condicionants, la mesura respecta el nucli essencial dels drets fonamentals.
En tot cas, ara seran els tribunals administratius i els jutges d'empara els qui, cas per cas, heu de revisar l'actuació de la UIF i determinar si s'han respectat els estàndards fixats per la pròpia Cort. Aquesta pràctica judicial concreta serà la que acabi de perfilar fins on arriba realment la protecció dels drets dels afectats.
Un debat que interessa també a Europa ia Espanya
Tot i que la resolució es refereix a l'ordenament jurídic mexicà, la discussió que planteja ressona amb força en altres sistemes, inclòs l'europeu. A la Unió Europea hi ha figures similars: les unitats d'intel·ligència financera nacionals, els mecanismes de congelació d'actius vinculats al terrorisme i les obligacions de vigilància reforçada per a bancs i proveïdors de serveis financers.
A Espanya, per exemple, el Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals (SEPBLAC) opera com unitat d'intel·ligència financera encarregada de rebre, analitzar i remetre informació sobre operacions sospitoses. La normativa europea i espanyola preveu, en determinats supòsits, immobilitzacions de fons i altres mesures preventives, encara que amb un encaix processal diferent del mexicà i amb un pes més gran del control judicial.
La decisió de la SCJN es converteix, així, en un cas destudi sobre com equilibrar eficàcia en la lluita contra el blanqueig i protecció de drets fonamentals. Per als reguladors i tribunals europeus, l'experiència mexicana pot servir com a referència -tant als encerts com a les controvèrsies- a l'hora de calibrar futures reformes.
En un context global en què els diners il·lícits es mouen a cop de clic i creua fronteres en qüestió de segons, els Estats busquen fórmules cada cop més àgils per frenar aquests fluxos. Però la pressió per reaccionar ràpid també augmenta el risc que es rebaixin les garanties, i és aquí on el paper dels tribunals constitucionals resulta decisiu.
El gir adoptat per la Suprema Cort mexicana, en permetre que la UIF bloquegi comptes sense ordre judicial sempre que hi hagi prou indicis i es respectin certes vies de defensa, mostra fins a quin punt la balança s'està inclinant cap a una contundència més gran davant el crim financer. Alhora, els advertiments sobre la presumpció d'innocència, la propietat privada i el possible ús polític d'aquestes eines recorden que el debat és lluny de tancar-se i que la vigilància institucional i social serà clau per evitar abusos.