Banco Santander ha mogut fitxa als Estats Units amb una de les operacions corporatives més grans de la seva història recent. L'entitat presidida per Ana Botín ha aconseguit un acord per adquirir Webster Financial Corporation, matriu de Webster Bank, per 12.200 milions de dòlars, amb l'objectiu de reforçar de forma decidida la seva presència al mercat nord-americà i guanyar mida a la banca detallista i d'empreses.
La compra de Webster arriba en un moment en què el grup espanyol encadena beneficis històrics -14.101 milions d'euros el 2025, el resultat més gran mai registrat per un banc espanyol- i després de diverses operacions rellevants a Europa, com l'adquisició de TSB al Regne Unit i la venda parcial del seu negoci a Polònia. Amb aquest moviment, el banc accelera el gir del focus de creixement cap a Estats Units i el nord-est del país, una àrea que la mateixa Botín havia assenyalat en diferents ocasions com a prioritària.
Detalls de l'operació i el preu pagat
Segons la documentació remesa a la Comissió Nacional de l'Mercat de Valors (CNMV), el banc espanyol valora Webster en 12.200 milions de dòlars, uns 10.100-10.300 milions d'euros al canvi actual. La contraprestació puja a 75 dòlars per acció de Webster, estructurada en dos trams: 48,75 dòlars en efectiu i 2,0548 accions de nova emissió de Santander en forma d'American Depositary Shares (ADS) per cada títol de l'entitat nord-americana.
Aquest preu suposa una prima aproximada del 14% sobre el valor mitjà ponderat de les accions de Webster durant els tres dies previs a l'anunci, quan cotitzaven al voltant de 65,75 dòlars. Després de fer-se pública l'operació, la reacció a borsa ha estat dispar: els títols de Webster van repuntar al voltant d'un 9%, mentre que les accions de Santander que cotitzen a Nova York van patir caigudes de més del 6%, reflectint el típic ajustament de mercat davant una gran adquisició pagada en part amb capital propi.
L'esquema de pagament combina aproximadament un 65% en efectiu i un 35% en accions noves de Santander, cosa que obliga a una ampliació de capital rellevant. L'entitat xifra aquest augment de capital al voltant de 3.500-3.700 milions d?euros, depenent de la cotització dels seus títols. Tot i això, el banc insisteix que l'ús de la seva excés de capital i la generació futura permetran mantenir una posició folgada en solvència.
En termes de valoració, el preu abonat implica pagar al voltant de 6,8 vegades el benefici estimat per al 2028 de Webster un cop incorporades les sinergies de costos, i aproximadament 2 vegades el seu valor comptable tangible al tancament del quart trimestre del 2025. El grup calcula que el retorn sobre el capital invertit rondarà el 15% i que l'operació aportarà un increment del 7%-8% al benefici per acció del grup el 2028.
Impacte en capital, solvència i finançament
L'entitat subratlla que la compra de Webster s'afrontarà principalment amb excedent de capital i la pròpia generació de recursos del grup. Santander va tancar 2025 amb una ràtio de capital de màxima qualitat CET1 del 13,5%, per sobre del rang objectiu del banc, situat entre el 12% i el 13%. Després de l'execució de l'operació, l'entitat calcula que aquesta ràtio se situarà al voltant del 12,8% i tornarà a superar el 13% el 2027, mantenint-se a la part alta de la seva banda de referència.
L'aportació de Webster equival a prop del 4% dels actius totals de Santander, per la qual cosa la compra s'emmarca dins de l'estratègia d'adquisicions complementàries, conegudes al sector com a operacions cargolat, Dissenyades per accelerar el creixement orgànic sense tensionar de manera excessiva el capital. En aquest context, l'entitat també compta amb el matalàs generat per desinversions recents, com ara la venda d'una participació majoritària a la seva filial de Polònia, que li va reportar milers de milions en recursos i plusvàlues.
Des de l'òptica del finançament, la integració de Webster millorarà el perfil de fondeig als Estats Units. El grup espera que la ràtio de préstecs sobre dipòsits en aquest mercat se situï a prop del 100%, davant del 109% actual, gràcies a la sòlida base de dipòsits d'alta qualitat que aporta el banc adquirit. Aquesta millora en l'equilibri entre crèdit i estalvi s'hauria de traduir en una reducció del cost de finançament del negoci nord-americà.
Una de les claus del missatge llançat al mercat és que aquesta adquisició no alterarà els plans de retribució a l'accionista. El consell ha confirmat els seus objectius de tornar als inversors, entre el 2025 i el 2026, al voltant de anuals. mitjançant dividends i recompres d'accions, a la qual cosa se suma un programa addicional de recompra de 5.000 milions aprovat recentment. De fet, Ana Botín ha defensat que l'ampliació derivada de la compra de Webster es veurà compensada, en termes de creació de valor, per aquestes recompres.
Posició de Santander als Estats Units després de la compra
Els Estats Units s'han consolidat en els darrers anys com un dels principals motors de benefici del grup. En els darrers exercicis, la filial nord-americana ha registrat creixements rellevants en resultat net i rendibilitat, recolzada en el negoci de finançament al consum, especialment en el segment de crèdit per a automòbils, i en lexpansió de la seva activitat de banca dinversió.
Amb la integració de Webster, Santander passarà a estar entre les deu majors entitats de banca detallista i d'empreses dels Estats Units per volum d'actius, i es col·locarà entre les cinc principals per dipòsits als estats clau del nord-est del país, on vol concentrar-ne el creixement. El grup calcula que, després de l'operació, el balanç conjunt en aquest mercat arribarà aproximadament 327.000 milions de dòlars en actius, amb uns 185.000 milions en préstecs i 172.000 milions en dipòsits.
La regió nord-est —amb estats com Connecticut, Massachusetts, Nova York o Nova Jersey— representa una àrea de alt poder adquisitiu i forta densitat de clients particulars i empreses. En paraules de la pròpia Botín, el pes econòmic d'aquesta zona és comparable al de “tot Regne Unit”, cosa que justifica l'aposta del grup per crear un gran banc regional en lloc de buscar, per ara, una presència física homogènia a tot el país.
L'operació també s'alinea amb el desplegament de Banc obert, la plataforma de banca digital de Santander, que va desembarcar als Estats Units el 2024. Mentre que Openbank es dirigeix sobretot a un públic digital ia la captació de dipòsits en línia, Webster aporta una xarxa consolidada d'oficines i una forta relació amb clients locals, cosa que permet al grup combinar canals físics i digitals en un mercat especialment competitiu.
A l'horitzó regulatori, la integració de Webster acostarà Santander al llindar fixat per la Reserva Federal (FED) per ser catalogat com a banc d'exposició significativa als Estats Units —conegut com a nivell III—, un estatus que s'assoleix en superar els 250.000 milions de dòlars en actius al país. Aquest esglaó implica més exigències regulatòries, però també reforça el posicionament de l?entitat entre els grans actors del sistema financer nord-americà.
Qui és Webster i per què encaixa a l'estratègia del grup
Webster és un banc nord-americà amb una llarga trajectòria, fundat el 1935 i amb seu a Stamford (Connecticut). La seva activitat se centra en la banca detallista i d'empreses, així com en determinats nínxols especialitzats com els serveis financers per al sector sanitari. L'entitat està especialment ben posicionada en mercats amb rendes altes ia la finançament de companyies de mida mitjana, segments considerats estratègics per Santander.
La franquícia nord-americana de Santander, per la seva banda, s'ha donat suport històricament a la finançament al consum, sobretot a la divisió de crèdit per a automoció, i en els últims anys ha ampliat la seva presència en banca d'inversió. L'encaix entre els dos bancs es considera molt alt: Webster aporta una base de dipòsits diversificada i de qualitat, una xarxa de clients empresarials i una eficiència operativa destacada, mentre que Santander suma abast internacional, múscul tecnològic i capacitat de producte.
D'acord amb les xifres facilitades pel grup, Webster es troba entre les entitats més eficients i rendibles del seu segment als Estats Units. Aquesta característica és clau per a les aspiracions del banc espanyol, que vol elevar la rendibilitat del seu negoci al país i acostar-la als nivells de les millors franquícies a nivell global.
L'adquisició de Webster se suma a altres operacions prèvies amb què el grup ha anat ajustant el seu perímetre. A Europa, la compra de TSB al Regne Unit i la venda d'un ampli percentatge de la seva filial a Polònia mostren un patró clar: rotar actius, desprendre's de negocis menys estratègics i reforçar la seva presència on veu més potencial de creixement rendible, entre ells els Estats Units i Mèxic, mercats que Botín havia esmentat com a prioritaris des de fa anys.
Des del banc s'insisteix que la transacció no altera l'estratègia de creixement orgànic, sinó que laccelera, alhora que permet capturar oportunitats addicionals dingressos i millorar el mix de negoci en un dels seus mercats clau. Fins al tancament efectiu de l'operació, tant Santander com Webster continuaran operant de manera independent, sense canvis en comptes, oficines o serveis per als clients de cap de les entitats.
Sinergies, eficiència i objectius de rendibilitat
Més enllà de l'augment de mida, una de les grans cartes de l'operació resideix a les sinergies de costos ia la millora de l'eficiència. Santander calcula estalvis recurrents propers als 800 milions de dòlars, equivalents a aproximadament el 19% de la base de costos conjunta d'ambdues entitats als Estats Units. Aquests estalvis procediran de la integració d'estructures centrals, la unificació de plataformes tecnològiques, la renegociació amb proveïdors i l'optimització de processos.
En termes operatius, la base de costos agregada dels negocis combinats, que ronda actualment els 4.451 milions de dòlars, es reduiria gradualment fins a situar-se al voltant de 3.500 Milions en un termini de tres anys. Per aconseguir-ho, el grup preveu un cost de reestructuració proper a 1.600 milions de dòlars, destinat a cobrir ajustaments organitzatius, integració de sistemes i altres despeses associades al procés de fusió.
L'objectiu és que la ràtio de eficiència del negoci als Estats Units —que mesura la relació entre despeses i ingressos— se situï per sota del 40% el 2028, un nivell que col·locaria l'entitat combinada entre les més destacades del país en termes de control de costos. Paral·lelament, Santander aspira que el retorn sobre el capital tangible (ROTE) de la seva franquícia nord-americana arribi al 18% en aquest mateix horitzó temporal.
Aquestes metes formen part d'una estratègia més àmplia del grup, que persegueix un Trencament global superior al 20% el 2028. La direcció considera que la compra de Webster és “estratègicament clau” per arribar a aquesta xifra, tant per la contribució directa del negoci nord-americà com per la millora del perfil de risc, rendibilitat i finançament del conjunt del banc.
En paral·lel, l'entitat insisteix que l'operació s'ha dissenyat mantenint-ne una disciplina estricta a l'assignació de capital. L'ús d'excés de capital, combinat amb la generació orgànica i una mida d'adquisició limitada en relació amb el balanç total, permet al grup sostenir la política de dividends i recompres sense haver de renunciar a altres projectes de creixement a Europa o Llatinoamèrica.
Governança, integració i equip directiu als EUA
La reorganització de l' equip directiu als Estats Units és un altre dels elements rellevants de la transacció. Després del tancament de la compra, Christiana Riley seguirà actuant com country head de Santander als Estats Units i consellera delegada de Santander Holdings USA (SHUSA), mantenint la màxima responsabilitat sobre l'estratègia i la supervisió del negoci del grup al país.
L'actual conseller delegat de Webster, Joan Ciulla, passarà a dirigir Santander Bank NA, l'entitat que aglutinarà tots els negocis de Webster i que s'integrarà a l'estructura del grup. Al costat, Luis Massiani, director general i d'operacions (COO) de Webster, assumirà el mateix càrrec tant a SHUSA com a Santander Bank NA, amb la missió de liderar el procés d'integració i coordinar la unificació operativa de les dues entitats.
La idea del grup és preservar en bona mesura el equip gestor de Webster i aprofitar el seu coneixement del mercat local, especialment a la banca detallista i d'empreses del nord-est nord-americà. El banc ha assenyalat que vol assegurar la continuïtat de les relacions amb clients i comunitats, un element sensible quan es produeixen fusions d'entitats regionals amb un arrelament fort.
Pel que fa a l'estructura corporativa, la seu actual de Webster a Stamford està cridada a convertir-se en un centre corporatiu clau dins de la xarxa de localitzacions estratègiques de Santander als Estats Units, que inclou també places com Boston, Nova York, Miami o Dallas. D'aquesta manera, el grup reforça la presència física en un corredor econòmic molt rellevant del país.
Per al disseny i l'execució de l'operació, Santander ha comptat amb l'assessorament financer de Centerview Partners, Goldman Sachs i Bank of America Europe DAC. En el pla jurídic, l'entitat s'ha donat suport a Davis Polk & Wardwell LLP com a despatx de referència als Estats Units ia Uría Menéndez com a assessor legal a Espanya, un tàndem habitual a les grans transaccions del grup.
La transacció està subjecta a les autoritzacions regulatòries habituals en operacions d'aquest tipus i al vistiplau dels accionistes de totes dues entitats. El calendari manejat per Santander situa el tancament definitiu al segon semestre de 2026, moment a partir del qual es començaran a materialitzar progressivament les sinergies de costos i ingressos previstes.
L'acord per aconseguir Webster consolida Banco Santander com un dels grans actors europeus amb més presència als Estats Units i reforça la seva estratègia de combinar creixement orgànic i adquisicions selectives en mercats clau. L'entitat surt d'un any amb resultats rècord, manté la seva política de remuneració a l'accionista i, alhora, aposta per una operació que li permetrà guanyar escala, millorar-ne l'eficiència i elevar la rendibilitat del seu negoci al mercat financer més gran del món, especialment al nord-est nord-americà, on aspira a ser un referent en banca detallista i d'empreses.
