T'has trobat mai treballant en una empresa i t'han avisat que tenies lliure un dia que se suposa que és laboral? O t'han pagat de més i en nòmina apareix alguna cosa relacionada amb un conveni col·lectiu? Que sà pigues que hi ha molts tipus de conveni col·lectiu que milloren les condicions dels treballadors.
Però quants n'hi ha? Com es classifiquen? Són bons o dolents? De tot això et comentarem en aquest article perquè coneguis per a què serveix un conveni col·lectiu i quins et pots trobar.
Què és un conveni col·lectiu
El primer que has de saber és que un conveni col·lectiu és un document on es recullen els resultats de la negociació que es duu a terme entre l'empresa i els representants dels treballadors.
Ara bé, aquest document té una base: l'Estatut dels treballadors. Dit d'una altra manera, al conveni col·lectiu mai no pots trobar res que sigui inferior al que, per llei, en aquest cas l'Estatut dels Treballadors, et dóna. Si és aixÃ, és un conveni col·lectiu nul, almenys en aquesta part.
I per què serveixen? Per millorar les condicions dels treballadors. Però també per aclarir temes que no estan resolts de manera clara a la llei i, després de la negociació, s'acorda una manera de tractar-los.
En general, un conveni col·lectiu sempre és una cosa bona. I ho és perquè t'ofereix una manera de millorar les condicions dels treballadors o donar-li més del que tenen per llei.
Per exemple, un conveni col·lectiu pot determinar que, a banda dels dies que, per llei, són festius, se'ls ofereixi als treballadors un o dos dies més (que poden ser pel sector, locals, etc.).
Una altra millora pot ser envers els permisos retribuïts. Per exemple, el de maternitat podria passar de les setze setmanes a ser de vint-i-quatre. O tenir un extra per fill nascut de 100 euros.
Com veus, són beneficis que milloren dia a dia dels treballadors a l'empresa i fa que la motivació sigui més gran.
Tipus de conveni col·lectiu
Un cop tens més clar què és un conveni col·lectiu, el següent pas que has de tractar és pel que fa als tipus que hi ha. Perquè sÃ, hi ha diversos tipus de conveni col·lectiu.
De fet, es poden classificar de dues maneres diferents.
Convenis estatutaris i extraestatutaris
Aquesta és la primera gran classificació dels convenis col·lectius. I què significa cadascun? Veurà s:
Els convenis estatutaris són coneguts com a convenis d'eficà cia general. Aquests estan regulats per l'article 82.3 de l'ET i obliguen tots els empresaris i tots els treballadors, en el seu à mbit funcional i territorial. És a dir, encara que no els hagin signat o negociat, són d'execució per a tothom.
Aquests es publiquen al BOE o al Butlletà oficial de la comunicada autònoma o provÃncia.
Per la seva banda, els convenis extraestatutaris són aquells que només afecten les parts que els signen. Un exemple? Doncs podria ser un conveni col·lectiu d'una empresa que, a tÃtol privat, i amb els treballadors de la seva empresa, signa un document de millora de les condicions laborals.
Només serà aplicable a aquesta empresa ia aquests treballadors. Però no als d'altres empreses, locals, provincials, nacionals…
Convenis col·lectius nacionals, sectorials, d'empresa
Una altra de les classificacions que podem trobar dels convenis col·lectius és, sens dubte, la que diferencia l'à mbit d'aplicació d'aquests documents. AixÃ, ens trobem amb:
Convenis col·lectius nacionals
També anomenats convenis estatals. Es caracteritzen perquè són aplicables a tot el paÃs. Apareixen publicats al BOE i han de complir-se per totes les empreses en general.
Normalment es realitzen per sectors, ja que no és el mateix una feina que una altra. I són negociats pels sindicats més representatius i per les associacions empresarials del sector.
Convenis col·lectius sectorials
Són semblants als anteriors en el sentit que s'apliquen per sectors o per activitat econòmica de les empreses. Per exemple, la siderúrgica, la fusta... Tots ells tenen el seu propi conveni col·lectiu.
Ara bé, dins aquesta gran classificació es poden dividir més:
- Sectorials nacionals: que són els que hem vist abans, els estatals.
- Sectorials autonòmics: que s'apliquen només a una comunitat autònoma concreta.
- Convenis sectorials provincials: només d'aplicació per a provÃncies.
- Sectorials interprovincials: que són només per a interprovÃncies.
- Sectorials locals o comarcals: enfocats a pobles, comarques…
Aquests són prà cticament iguals que els nacionals, només que estan enfocats, no ja a tot el paÃs, sinó especÃficament en una part. I per tant, hi pot haver més beneficis o menys (sempre amb el mÃnim del que estableixi un conveni col·lectiu nacional o bé l'Estatut dels Treballadors).
Conveni col·lectiu d'empresa
Aquests serien els darrers tipus de conveni col·lectiu. I són també els més habituals. Es caracteritzen per aplicar-se a un grup d¿empreses. Són negociats pels representants dels treballadors i per l'empresari. I s'hi poden millorar totes les condicions laborals.
Com passa amb els sectorials, també aquà ens podem trobar amb convenis d'empresa d'à mbit nacional, autonòmic, local, privat d'un centre de treball…
Tot dependrà de la pròpia empresa, de si té presència a diverses comunitats autònomes en un mateix paÃs, o si només està ubicada en un lloc concret.
Hi poden haver dos convenis col·lectius d'un mateix sector?
La veritat és que sÃ. De fet, no només dos convenis col·lectius, sinó fins i tot tres o quatre. Ara bé, moltes vegades les empreses, juntament amb els representants dels treballadors, decideixen quin és el que regirà en el teu à mbit laboral. És a dir, n'escullen un.
Altres vegades ells mateixos n'elaboren un de privat per a l'empresa que engloba molt dels altres convenis. És una cosa aixà com una barreja en què intenta oferir tots els beneficis als treballadors sense que es perjudiqui les mateixes empreses (ja que ells també necessiten que els treballadors posi de la seva part).
Et queden ara més clars els tipus de conveni col·lectiu que hi ha?